diumenge, 21 d’octubre del 2012

Ute Lemper



Segueixo amb les meves musses del Cabaret!

Ute Lemper va néixer a Münster (Alemanya) el 4 de juliol de 1963. El seu pare era banquer i la seva mare cantant d'òpera. Va estudiar piano i dansa clàssica, i ja de molt jove va començar a cantar en clubs de jazz. Amb 16 anys es va unir al grup punk "The Panama Drive Band" i posteriorment va estudiar teatre clàssic al seminari Max Reinhardt, i posteriorment al Staatstheater de Stuttgart.
Podeu visitar la seva pàgina oficial.

Com que el gruix de la seva carrera s'ha desenvolupat sobre els escenaris més que en el cinema (on també ha tingut aparicions de las que us parlaré mes tard) la popularitat de la Ute Lemper no és tan generalitzada com la de la Liza... Per això he pensat que abans de seguir parlant-ne, seria bo que us la presentes (si és que no la coneixeu):

Senyores i senyors, Ute Lemper:




Si en l'article anterior us parlava de la passió i el desbordament emocional de la Liza Minelli, de la Ute Lemper m'agradaria destacar-ne el pragmatisme, el control i el càlcul qué, potser sense semblar-ho a simple vista (com a bona alemanya ), exerceix  en les seves interpretacions.
Força i delicadesa, una tècnica de cos, veu i emocionalitat molt mesurades. En els concerts de la Ute no hi ha lloc per els imprevistos. 


Des de bon principi Ute Lemper té clar per quin camí ens vol conduir. Per a mi, és una narradora genial. Així com amb la Liza tinc la impressió de que el què t'explica li està passant a ella  en aquell precís moment, amb la Ute saps que la historia no l'ha viscut ella directament, però no per això deixa de ser sorprenent la capacitat que té de transmetre i transportar-te a un món en el qual et sents acollit i meravellat.Ute Lemper és, sens dubte, una de les meves inspiradores.

En el següent vídeo la podem gaudir interpretant "Corona", un poema de Paul Celan musicat per Michael Nyman, a qui veiem dirigint l'orquestra:



Amb la seva impecable formació i el seu indiscutible talent, la vida professional de Ute Lemper va començar molt aviat fent papers protagonistes en diferents musicals.
A Viena va formar part del repartiment de Cats, el paper protagonista del musical Peter Pan. Va fer una recreació teatral del personatge de "Lola" que interpretava Marlene Dietrich a la pel·lícula "Der blaue Engel".... (Aquí en podeu escoltar el meu particular homenatge jazzero a la Lola de la Dietrich)  I ( ja veieu que tot quadra) va interpretar a la "Sally Bowles"  en el muntatge de Cabaret que va fer Jerôme Savary a París i amb el que va guanyar el premi "Molière" l'any1988.


Veiem però un altre vídeo en el que interpreta temes clàssics del cabaret alemany: "Allein" "Lili Marlen" i "Black Market":



Com podeu comprovar, Ute Lemper és una de les grans cantant-actrius, de les més grans...
A mí personalment el que més m'agrada son les seves versions de temes de Kurt Weill i Bertold Brecht ( de qui prometo parlar-vos en un proper article). Però també m'arriven al fons de l'ànima les seves cançons franceses (versions d' Édith Piaf) aquí podeu sentir "La vie en Rose" i "je ne regrette rien":



I per acabar us deixo amb un tema essencial d'aquest gènere del cabaret que retrata, gairebé sempre, la fragilitat de dones fortes a qui toca viure vides complicades... "Milord"



La propera setmana us continuaré parlant de les meves musses del cabaret. 

Podeu deixar els vostres comentaris, preguntes o suggerències i miraré de respondre tan aviat com pugui. 



dissabte, 13 d’octubre del 2012

Liza Minelli


Nascuda el 12 de març de 1946 a Hollywood (Califòrnia)  i filla de la també cantant i actriu Judy Garland i del director cinematogràfic Vincente Minnelli,  Liza Minelli ha estat una de les cantants i actrius més interessants de la segona meitat del segle XX.

Si en un article anterior us parlava de Bobby Macferrin i de la seva capacitat quasi màgica per improvisar i utilitzar la veu amb tot el cos, avui, en parlar de la Minelli,  voldria destacar-ne la força, la visceralitat, la seva capacitat d'entregar-se en cos i ànima a una cançó... D'interpretar-la com si fos la última cosa que pogués fer a la vida.

Us en mostraré alguns vídeos i us explicaré algunes coses curioses.


Abans de res però, i per aquelles i aquells que en volgueu tenir més informació, us deixo l'enllaç amb la seva pàgina web oficial.

El primer vídeo que us proposo és el de "New York, New York"

Molta gent creu que aquesta cançó és de Frank Sinatra però la història és molt diferent...




New York, New York era el tema principal de la pel·lícula del mateix títol que va estrenar el director Martin Scorsese l'any 1977.

Scorsese venia de fer "Taxi Driver" que havia estat un gran èxit, i amb "New York, New York" va voler fer un homenatge musical a la seva ciutat. Els protagonistes (interpretats per Liza Minelli i Robert De Niro) son una parella de músics (un saxofonista i una cantant) que cerquen l'èxit en aquesta ciutat.

La pel·lícula va ser un fracàs de taquilla i la productora va tallar-ne el metratge dels 163 minuts originals a 136... Scorsese va patir una greu depressió.
Però heus ací que, al cap de tres anys al senyor Frank Sinatra la cançó li va agradar i va decidir gravar-la...

Avui tothom pensa que "New York, New York" és una cançó d'en Sinatra i ningú no la relaciona ni amb Liza Minelli ni molt menys amb Martin Scorsese...


Un altre vídeo:



Aquest tema que interpreten Liza Minelli i el fantàstic Joel Grey forma part (evidentment) de "Cabaret". Amb aquesta pel·lícula Liza Minelli va obtenir un Oscar a la millor actriu, Joel Grey l'Oscar al millor secundari i Bob Fosse l'Oscar a la millor direcció.

Algunes curiositats sobre "Cabaret"

Diuen que Liza Minelli es va presentar al primer casting del primer muntatge teatral de Cabaret. Als responsables del muntatge la Minelli no els va semblar prou bona i van agafar un altra actriu: Jill Haworth.
Poc es podien imaginar en aquell moment que, anys més tard i gràcies a la pel·lícula, quan recordem el personatge de Sally Bowles el veiem amb la cara, el cos i la força de Liza Minelli.



 

dimarts, 9 d’octubre del 2012

Classes de veu i text per actors i actrius




"El Lazarillo de Tormes" un muntatge del "Teatro de los Caminos"



En les meves classes es treballa:

-Tècniques de respiració
-Tècniques de veu.
-Cos i veu
-Projecció de la veu i oratòria.
-Registres.
-Actituds i intencions
-Text.
-Comprensió del text i del personatge.
-Assimilació del text i  del personatge

La veu, ni hi ha cap dubte, és una part importantíssima del treball de l'actriu i l'actor. Forma part del seu instrument i cal dominar-la de manera absoluta.

Sobre l'escenari no es pot confiar només en les dots naturals. Cal que la veu tingui la projecció adequada. Cal saber distingir entre to i volum. Cal dominar la oratòria, la articulació de la paraula. Cal poder interpretar i fer-se entendre...


L'actriu /actor ha de poder estar còmode dalt de l'escenari, relaxat... Ha de ser capaç  de comunicar i d'aconseguir que allò que diu el cos i allò que diu la veu sigui coherent.

Cal aprendre a interpretar el personatge; com diu el que diu, quan ho diu, perquè ho diu. Quines intencions hi ha darrera les paraules, quina és la situació que el porta a dir allò que ha de dir, amb quina actitud.

Cal saber construir la veu del personatge...

La veu, el treball amb la veu,  és una de les peces més importants del treball teatral.

dilluns, 1 d’octubre del 2012

Bobby Macferrin



En el següent vídeo podem gaudir d'una classe magistral de improvisació realitzada pel gran Bobby Macferrin.


Fixeu-vos com utilitza tot el cos com a caixa de ressonància. Una impressionant demostració de fusió entre veu, cos i ànima.
Gràcies senyor Macferrin!


I encara un altre vídeo...
En aquest cas amb el músic africà Richard Bona:



dilluns, 24 de setembre del 2012

Petit Tribut a Marlene Dietrich



Foto agafada de la pàgina de Bohemia Musical, Raúl Alemany



Un  petit tribut a la gran actriu i cantant  Marlene Dietrich.

Aquí em podeu escoltar cantant una versió jazzera de "They call me naugthy Lola". Com diu el gran Manolo García: "Con todos mis respetos y humildemente"

Gràcies Marlene...



http://annagarrell.com/musica/They%20call%20me%20naugthy%20Lola.mp3

Per escoltar el tema cliqueu el "play"




dilluns, 17 de setembre del 2012

Classes de cant per a cantants i actors




Classes de cant. 
Per a cantants i actors.
Especialitat en Jazz i Musical.

En les meves classes es treballa:

  • Higiene de la veu.
  • El cos i la veu.
  • Els exercicis tècnics estan basats en la ortofonia i en la tècnica O'Neill (impostació natural de la veu)
  • Ear-training. Educació de l'oïda, harmonia (opcional)
  • Improvisació vocal (Scat) (opcional)
  • Interpretació.
  • Repertori.
  • Preparació per a castings i les proves d'acceés a l'Institut del Teatre.

El cant és molt més que la simple execució d'exercicis tècnics. L'objectiu de les meves classes és que puguis conèixer la teva veu de forma profunda. La teva veu és  l'instrument que et permetrà  comunicar emocions i sentiments que, molt sovint, no poden expressar-se d'altra forma.
Cantem amb tot el cos i ens cal aprendre a ser-ne conscients, deixar-nos anar i treballar sense tensions innecessàries. D'aquesta manera podem aconseguir que la nostra veu, el nostre cos (i m'atreveixo a dir que, la nostra ànima) estiguin plenament, al servei de la música que interpreten. 

La veu com a instrument musical ens permet arribar molt més lluny.

Cantar no és només saber utilitzar la veu de forma adequada , ampliar  el nostre registre, aconseguir una afinació correcta, etc. També hi podem donar diferents colors, formes; expressions, intencions, actituds...

Per a mi un bon cantant és aquell que sap sentir i escoltar la musica. Sap escoltar i comunicar-se amb el públic i amb els altres músics que l'acompanyen. Sap estar i moure's  per  l'escenari d'una manera relaxada i amb una clara intenció: Transmetre.
Comunicar aquella mena de històries que son les cançons... Unes històries que diuen molt més del que expliquen perquè tenen com a còmplice aquest llenguatge misteriós que és la música.







diumenge, 9 de setembre del 2012

"Els ortofonistes som els fisioterapeutes de la veu"

Entrevista amb Anna Garrell

En una petita caseta del casc antic de Sant Andreu, xerrem amb l’Anna Garrell. Cantant, professora de cant, actriu i ortofonista,  l’Anna acumula ja una sòlida experiència ajudant a tota mena de professionals a millorar el seu rendiment amb aquest instrument misteriós que portem a sobre i amb el que ens relacionem amb l’entorn: la veu.


Un piano domina la petita sala on li fem aquesta entrevista i la vella gata cega que l’acompanya s’apropa a nosaltres com si volgués entendre una mica millor què fa la seva mestressa amb tota aquella gent que la visita i canta.
Ens consta que entre aquesta gent que segueix les seves classes hi ha actors i actrius força coneguts, però també gent de la ràdio, periodistes, mestres i professors i, també, professionals molt diversos que volen millorar les seves capacitats per parlar en públic i aprendre a comunicar-se millor.
Nosaltres, com la vella gata cega, també volem saber quin misteri aplega tanta gent tant diferent en aquella sala i a l’entorn d’aquest piano...
-    
           Què és l'ortofonia?

-      L'ortofonia consisteix en una sèrie de tècniques de veu que ajuden a les persones a ser conscients del seu aparell fonador i per tant a utilitzar-lo d’una forma més àmplia, més eficaç, més sana i sobretot més natural.
El treball que es pot fer a partir d’aquestes tècniques és molt ampli; l'ortofonia  ajuda a ampliar el registre de la veu,  com per exemple en el cas dels cantants. Pot facilitar una millor utilització d’aquesta, com en els cas de mestres i altres professionals que la utilitzen com a eina de treball i sobretot  s'utilitza  de forma terapèutica per tractar lesions com ara nòduls, pòlips. i altres afeccions.
En el cas dels nòduls, s'arriben a evitar la majoria d'intervencions quirúrgiques.